Feia temps que anava darrera de veure una (altre) obra de'n Jordi Casanovas, tant La Revolució com La Ruïna (les últimes que havia vist) m'havien entusiasmat. Així que vaig haver d'arrossegar-me fins als racons més profunds d'aquesta ciutat per conèixer el nou projecte que Flyhard (la companyia d'en Casanovas) s'ha embarcat: una sala pròpia.
L'obra amb la qual han estrenat aquesta aventura és diu “Un home amb ulleres de pasta” i, des del meu punt de vista, és una molt bona criatura de l'univers al qual Flyhard té acostumat al públic. Una història original, tocs d'humor, bona música, una posada en escena atractiva (i que jo diria que ja els defineix davant de la resta) i uns actors i actrius adaptats al paper...tot plegat, una bona obra.
Evidentment no té res a veure amb aquell Hamlet de'n Broggi o L'Obra de'n Castellucci, per mi son maneres de fer teatre (potser degudes al recursos de què és disposen) totalment diferents, però si acceptem, al final, el què defineix un bon creador és aquell que sap construir a partir d'allò que es té, aquí teniu l'obra d'un de molt bo.
L'obra amb la qual han estrenat aquesta aventura és diu “Un home amb ulleres de pasta” i, des del meu punt de vista, és una molt bona criatura de l'univers al qual Flyhard té acostumat al públic. Una història original, tocs d'humor, bona música, una posada en escena atractiva (i que jo diria que ja els defineix davant de la resta) i uns actors i actrius adaptats al paper...tot plegat, una bona obra.
Evidentment no té res a veure amb aquell Hamlet de'n Broggi o L'Obra de'n Castellucci, per mi son maneres de fer teatre (potser degudes al recursos de què és disposen) totalment diferents, però si acceptem, al final, el què defineix un bon creador és aquell que sap construir a partir d'allò que es té, aquí teniu l'obra d'un de molt bo.
0 comentarios:
Post a Comment